Estudi detallat de les plantes de les esglésies

Com ja he comentat abans, el romànic és un estil arquitectònic en el que no hi predominen les entrades de llum. Doncs, he treballat també les plantes de les esglésies per poder obtenir més resultats comparatius.
Les esglésies han sofert severes modificacions al llarg de la seva existència, llavors no podem assegurar que treballem en els fonaments originals, però aquest fet no impedeix que no es pugui treballar amb elles.

Sant Llorenç d’Isavarre

En la planta de l’església de Sant Llorenç podem observar quatre rectangles que aproximadament compleixen alguna de les raons de proporció que busco.
El rectangle que està al davant de l’entrada a l’església supera en un 4.06% phi quadrat. L’últim rectangle delimitat per les parets i per l’estructura constructiva de l’edifici és mostra en un 88% àuric, seguint les raons de phi quadrat.
Després en dues de les capelles de l’església es troben dos rectangles, les que estan en el mateix mur que l’entrada. La que està situada a mà dreta un cop s’és a dins, supera en un 11.44% a phi. I la que segueix a aquesta, és un 2.89% superior a la proporció d’arrel de phi.

Sant Just i Pastor de Son

En la planta del conjunt monumental de Son ho trobem cinc rectangles àurics.
El primer segueix l’estructura de la nau central que s’aproxima en un 95.66% a l’arrel de phi. Després en un dels rectangles interiors d’aquest, el que ocupa la part central de l’església, és un 96.50% de phi. També en una de les capelles interiors del conjunt, la que està, a mà dreta, més pròxima a l’altar, hi trobem un rectangle que s’aproxima en un 89.77% a l’arrel de phi. De la mateixa manera en trobem un altre, que el formen les dues capelles que estan a mà esquerra de l’altar, que compleix en un 98.01% les proporcions de phi al quadrat. Finalment hi ha el que està format entre l’estructura del campanar i la capella que hi ha al seu costat, supera en un 3.27% a phi.

Sant Joan d’Isil

En la planta de Sant Joan tots les rectangles que hi he trobat s’aproximen a phi, és a dir, tots tendeixen a una forma quadràtica.
El rectangle que segueix l’estructura de l’església és 99.22% àuric. Després en la nau central els dos últims rectangles més allunyats respecte a l’altar, superen, respectivament, en un 1.31% i en un 2.95% l’arrel de phi. Després els quatre rectangles de la nau que està a tocar de la porta són, segons la mitjana, un 98.50% àurics, al igual que els dos últims rectangles que es formen a la nau més allunyada de la porta, és a dir, els que estan paral·lels als que ja s’han mesurat anteriorment de la nau central.

Santa Maria d’Àneu

A l’església de Santa Maria es troben tres rectangles àurics. El primer es situa a la zona de l’altar que supera en un 2.04% les proporcions de phi. Un altre el situem en la nau central, però només ocupant els cinc primers rectangles constructius, és a dir, només les cinc primeres zones limitades per les columnes, que és un 97.78% de l’arrel de phi. Després l’últim que es situa el en el perímetre interior de l’església, però només arribant fins al límit de quatre rectangles limitats per les columnes, que supera en un 2.48% phi al quadrat. En aquesta planta es poden apreciar perfectament les formes que tenen els tres tipus de rectangles amb els que he treballat.