31/1/07

Conclusió

El nombre d’or pot generar grans discussions quan es parla de fenòmens naturals, però no quan ens referim a art i arquitectura. L’ésser humà ha fet un ús conscient del nombre d’or en l’art, per exemple en el renaixement, el gòtic, etc. i també en pot fer un ús no conscient. Aquest era un dels punts bàsics d’aquest treball de recerca, el de demostrar que en el fons la nostra concepció estètica rep una influència natural del nombre phi. L’existència del nombre d’or en les proporcions de les esglésies romàniques d’Àneu ha quedat palesa en els càlculs i medicions efectuades. Una altra cosa és afirmar que la tradició antiga de fer aparèixer patrons auris en les construccions de temples, va tenir un fil conductor des del temps dels pitagòrics fins els constructors de l’Edat Mitjana. Afirmar això sense proves documentals seria massa agosarat per part meva, i a més s’allunya dels objectius del treball. He intentat relacionar l’existència del nombre d’or i la seva difusió a l’Edat Mitjana, amb la tradició que especula amb la possibilitat que els Templers fossin els transmissors de secrets de caràcter esotèric i màgic provinents de l’antiguitat i la tradició pagana, però ha sigut impossible per falta de documents. Malgrat tot, he pogut relacionar nobles aneuencs, contemporanis a la construcció dels monuments estudiats, amb l’Orde del Temple. De la mateixa manera, també vaig intentar trobar alguna relació entre la simbologia del romànic aneuenc i la d’alguns temples d’influència templària com per exemple el temple d’Eunate a Navarra, però malgrat algunes similituds, la criptografia és un terreny massa complicat i confús que donaria peu a un altre treball de recerca.

Pel que respecta a qüestions més matemàtico-socials està demostrat en molts treballs de psicofísica que l’ésser humà té realment una percepció àuria. En enquestes on es dóna a escollir entre diferents models i dissenys, sempre, la gran majoria ha escollit la figura que estava regida per les proporcions d’or. Això també és degut, a que multitud d’elements que ens envolten durant tota la vida estan definits per patrons auris.

Una de les limitacions amb les que em vaig trobar va ser que les esglésies romàniques tinguessin molt poques entrades de llum i això reduïa els elements constructius que podia estudiar, per això vaig decidir treballar, també, les plantes dels edificis. Els resultats, malgrat trobar moltes relacions amb phi al quadrat i arrel de phi, no ens poden portar a afirmar rotundament que la presència de raons àuries apareix per voluntat dels constructors. L’argument principal d’aquesta conclusió radica en què els patrons auris purs (raó de proporció = phi ), són els que es presenten més rarament.

D’aquest treball n’he tret molta informació que desconeixia sobre el romànic aneuenc i sobretot sobre la influència quasi màgica que nombre d’or té en aspectes insospitats de la vida quotidiana i de tot el que ens envolta.

També ha estat molt important per a mi poder compartir tota la informació a la xarxa d'internet i saber que un cop acabada l'experiència, la recerca restarà a disposició de qui ho desitgi i jo mateixa podré completar-la i millorar-la.