La proporció àurica o nombre d’or s’ha estudiat des de l’antiguitat, ja que apareix regularment en geometria.
Raons molt properes a l'àuria s'han trobat en les posicions i proporcions de les piràmides de Giza, així que sembla ser que els primers que usaren la raó àuria foren els antics egipcis. El que no és tan evident és si la usaven conscientment per a unes suposades qualitats estètiques de la raó o bé si la seva primera aparició és fruit d'altres raons o l'atzar.
En l'antiga Grècia es coneixien bé algunes propietats geomètriques de la raó àuria, per la seva freqüent aparició en geometria; tanmateix, no sembla cert però que en valoressin el seu vessant estètic. Malgrat tot, en molts monuments, com en el Partenó, hom pot trobar-hi proporcions divines o molt properes a ella. No s'ha provat que aquestes relacions fossin expressament cercades, però molta gent creu que no pot ser únicament una qüestió d'atzar, ja que és conegut que l’artista Fídies el va aplicar a les seves escultures i que Plató va considerar la secció àuria com la millor de totes les relacions matemàtiques i la clau de la física del cosmos.
En l'arquitectura romana també s'hi poden trobar raons àuries, però tampoc no s'ha provat que fossin expressament emprades en els dissenys.
Aixó sí, durant el Renaixement es va aplicar molt, particularment en les arts plàstiques i l'arquitectura. Es considerava la proporció perfecta entre els costats d’un rectangle. Els artistes del Renaixement van utilitzar la secció àuria en múltiples ocasions, en pintura, escultura i arquitectura per aconseguir equilibri i bellesa. Leonardo de Vinci la va utilitzar per definir totes les proporcions fonamentals en L’últim sopar, una de les seves pintures més conegudes. Da Vinci també va fer les ilustracions per a un llibre publicat per Luca Pacioli al 1509 titolat De divina Proportione, on a més de tractar les seves curiositats matemàtiques, també va nombrar el seu ús en l’arquitectura. És probable que fos Leonardo el primer en anomenar el nombre com a sectio áurea.Uns anys més tard, Alberto Durero publica la seva obra Instrucción sobre la medida con regla y compás de figuras planas y sólidas on descriu com dibuixar l’espiral basada en la secció àuria. L’astrónom Johannes Kepler, va fer menció també a la secció àuria: “ La geometria té dos grans tresors: un és el teorema de Pitàgores; l’altre la divisió d’un segment en mitjana i extrema raó “.Actualment la secció àuria es pot trobar en multitut de dissenys, com ara a les tarjetes de crèdit, i en arquitectura es pot trobar en l’edifici de la ONU a Nova York.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada